arpitan.ch & francoprovencal.ch

Sens tués des arpitans (patouésans) tot u tôrn du Mont-Blanc !

Accueil > Docs > Tèxtes en ORB arpitanna > Marilin - Una conta de Viù, en les ’Val d’Lun’ (Valle di Lanzo)

Marilin - Una conta de Viù, en les ’Val d’Lun’ (Valle di Lanzo)

samedi 4 mai 2013

Sur lo sito yaou (yô) j’é trovâ ceta conta, vos povés mémo aouire (entendre) la conta ! L’est sur http://www.donatellacane.it, a la pâge : http://www.donatellacane.it/Altreattivita_file/Viu_da_ieri_a_domani_file/04.Elcointe.htm

_________________________________________________________________________________

Marilin

Narrata da Adelina Renaldo

In bòt a j’avet na mare ch’a j’avet na fiòtta e doì fiòt e o j’ero
pòvri percòj o j’avon pì gnòn son pare.

Na matin la mare a li dì a la fiòtta : “Marilin, vä ‘n pò ‘nt o bòsch a
vé s’it tròve carchi bolaj”.

Chiòlla a j’ä pròi lo cavagnin e a j’ì alaji a sercà li bolaj ant o
bòsch. Mentre ch’a li sercave a j’ä saji fò ina masca e a j’ä dit a la
fiòtta : “Vä vià da ichì, da orà ‘n avänti ‘d bolaj it na coé pì gnòn,
percòj mòi j’anveleno toiti”.

La fiòtta, sburdiji, a s’ä mäch più scapaji.

Ma in nano, ch’o j’ere sotta ina piänta stermà da dré d’ina fòji, piän
piän o j’ì alà da la masca ch’a j’ere ‘n camin che con l’amolin a
‘nvelenave li bolaj, o j’ì montà slo nas, sensa che la masca as ‘n
ancòrzisse, o j’ä fàit cé l’amolin e pòi vià ‘d coòrsa a ciamà Marilin.

La fiòtta, totta contenta, a j’ì tornaji ‘n dré e lo nano o j’ä mostrà
li bolaj ch’a dové cujì, percòj da ‘ntleura pì gnòn toiti li bolaj o
son bon.

Marilin (ècrit en ORB)


Un volt (Un viâjo) l’avêt una mâre que l’avêt un felyèta et doux feses
et os éront pôvros porqué os avians ples non son pâre.

Un maten la mâre el dét a la felyèta : "Marilin, vas un pou dens lo
bouesc (la forét) a vêre se te trôves quârques bolêts (champegnons,
gobs)".

Cela el at prês lo cavagnen el est alâye a chèrcar (chèrciér) les
bolêts u bouesc (a la jor, forêt). Mentre (pendant, tandiu) qu’el
chèrcave (chèrchiéve), l’est salyi fôr(a) una masca (sociéra, senagôga,
chôce-vielye) et l’at dét a la felyèta : "Vas via de inque, dês ora en
avant des bolèts il at oncor* ples nion, porqué mè les avèlèno*
(averèno*, empouésono) tués".

La felèyta, (r)èbugiêye, el s’est maque (ren que, solament) plus
èscarpâye (èchapâye).


Mas un nano (nen, nambot), qué ére (dè)sot una planta stèrmâ (cachia)
de (u*) dèrriér una folye, plan plan o l’est alâ a (vers) la masca que
ére en camin (en chemin = aprés) avèlènar les bolêts, o l’est montâ su
lo nas, sens que la masca ne s’en acorgésse (apèrcevésse), o at fét
chêre l’am(p)ole et pués via de (a) la corsa a clamar (queriér) Marilin.

La felyèta, tota contenta, l’est tornâye en dèrriér et lo nano (nen,
nambot) o l’at motrâ les bolèts que devéve cuelyir (cuedre,
(r)amassar), porqué (por cen) dês alor (adonc) pas nion tués
les bolèts o sont bons.

Marilyne (francês)


Une fois, il y avait une mère qui avait une fille et deux fils et ils
étaient pauvres parce qu’ils n’avaient plus de père.

Un maten, la mère dit à la fille : "Marilyne, vas au bois et regarde si
tu trouves (peux trouver) des champignons".

Elle a pris le panier et est allée chercher les champignons dans le
bois. Pendant qu’elle cherchait, une sorcière est sortie (dehors) et a
dit a la fillette : "Vas-t’en d’ici, dès à présent (et dans l’avenir) tu
ne ramasseras plus de champignons, parce que je les rends tous
vénéneux".

La fillette, effrayée, n’a rien fait (d’autre) que de s’échapper.

Mais un nain, qui était sous un arbre, caché derrière une feille, plan
plan est allé vers la sorcière qui était sur le point (’chemin’) de
rendre vénéneux les champignons, il lui est monté sur le nez, sans que
la sorcière s’en aperçut, lui a fait tomber la fiole et puis loin à la
course pour appeler Marilyne.

La fillette, toute contente, est revenue sur ses pas (’en arrière’) et
le nain lui a fait voir quels champignon elle devait cueillir, parce
que dès lors tous les champignons ne sont plus bons.

Marilin (étalien)


Una volta c’era una madre che aveva una figlia e due figli e erano
poveri perché non avevano più il padre.

Un mattino, la madre dice alla figlia : “Marilina, vai nel bosco e vedi
se trovi dei funghi”.

Lei ha preso il cestino ed è andata a cercare i funghi nel bosco.
Mentre che li cercava, è uscita fuori una strega e ha detto alla
bambina : “Vai via di qui, d’ora in poi funghi non ne raccoglierai più,
perché io li avveleno tutti”.

La bambina, spaventata, è soltanto più scappata.

Ma un nano, che era sotto una pianta, nascosto dietro una foglia, pian
piano è andato dalla strega che era intenta con l’ampollina ad
avvelenare i funghi, le è salito sul naso, senza che la strega se ne
accorgesse, le ha fatto cadere l’ampollina e poi via di corsa a
chiamare Marilina.

La bambina, tutta contenta, è tornata indietro e il nano le ha fatto
vedere quali funghi doveva raccogliere, perché da allora non tutti i
funghi sono buoni.